10/10/12

El cereal més buscat


Matí de pa amb tomàquet i embotit, i tarda de cereals amb llet. Matí de cereals amb llet i tarda de pa amb tomàquet. Sempre intento variar els àpats, arribant a vegades a la obsessió, però així m'asseguro que menjo de tot.
Pels cereals sóc molt especial i acostumo a menjar sempre els mateixos, menys quan se m'acaben, que faig l'esforç de menjar els de la meva mare. Ja fa uns anys que vaig trobar l'acompanyament perfecte per a la llet: els cereals Special K de iougurt natural. Van ser un gran descobriment i a casa tots en menjàvem, de seguida s'acabaven, així que cada divendres tornàvem a comprar-ne. 
Per què entengueu la meva debilitat, són uns cereals amb gust a vainilla, tot i dir que són de iogurt. La major part de la bossa són cereals neutres, però sempre hi ha el cereal blanc, que és el que m'agrada. Així que jo menjava cereals buscant sempre la peça blanca, de manera que m'omplia el bol de llet de trossets blanquets.
Al cap d'un temps però, aquests cereals van desaparèixer dels supermercats que més freqüentàvem  No vaig saber el motiu, i, durant un temps em vaig haver de conformar amb els cereals neutres i secs. Un dia, però, els meus pares van anar al Baricentro, i allà els van trobar. Van tornar a casa amb un somriure d'orella a orella, com si portessin un tresor a sobre. Duien 4 caixes de cereals i jo només esperava el matí següent per menjar-los. Havien canviat el packaging, s'havien modernitzat, i ara eren "Baixos en grassa". 
L'endemà vaig obrir la bossa amb els ulls posats a l'interior, buscant les peces blanques però no en vaig trobar. Vaig remenar i remenar amb la cullera però ni rastre. En general els cereals tenien gust dolç, però havien desaparegut els trossets blancs. Em vaig indignar. Tant de temps esperant aquell moment i m'havien estafat. Vaig pensar en trucar a atenció al client, o en enviar un e-mail, però vaig donar un vot de confiança a la marca i em vaig esperar a les tres caixes que encara em quedaven. 
Al dia d'avui només me'n queden dues. I, si bé no estic del tot contenta amb la quantitat de cereals blancs que hi posen, en vaig trobant de tant en tant. Això si, al tercer cop que en menjo, ja no en tinc, m'omplo el got de llet amb tots els trossos blancs fins que se m'acaben. A vegades em pregunto quan de temps més estaran a la venda. Mai he conegut a ningú que en mengi. Qui sap, potser només viuen de les desenes de caixes que comprem a casa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada