4/3/14

La vida nocturna


Dedicarem més d’un quart de la nostra vida a dormir, per tant, és important que aprenguem a fer-ho de la millor manera possible, mimant aquestes hores de repòs i desconnexió. 

Així com cuidem la nostra imatge a l’exterior, també dissenyem i tenim cura del nostre dormitori. Renovem llençols, fundes i coixins, i ens comprem pijames, bates i camisons per estar a punt per dormir còmodament. Però hi ha moltes maneres de dormir perquè 7-8 hores donen per molt i, al llarg de la nostra vida, les anirem descobrint.

En termes d’espais trobem el que dorm sol i en un llit petit. Aquest, tot i disposar de poc espai, s’encongeix de manera que només ocupa un quart de llit. Per contra, trobem el que dorm sol però en un llit de matrimoni,  que ocupa de punta a punta aprofitant tot l’espai.També existeixen els que dormen sols però amb un coixí com a company, versió adulta del peluix que tenien durant la seva infància. Acostumen a dormir encongits i s’aferren tant al coixí que seria impossible treure-li.

Si bé les cadenes de roba fan cada dia pijames més divertits, sensuals i elegants, cadascú ha  creat la seva pròpia moda a l’hora d’anar a dormir. I és que per anar al llit tot s’hi val. Combinem ratlles amb quadrats, vermells amb roses, estiu amb hivern, Snoopy amb Mickey Mouse, roba d’esport amb roba de dormir i tot està permès perquè un pijama és entranyable de per si. Els que dormen despullats són un cas a part, difícil de valorar a l’hivern i comprensibles a l’estiu.

També és important analitzar les diferents formes de tapar-se. Existeix el de les mils capes, llençol, funda i manta; i el que amb el nòrdic ja en té prou. Trobem també el que es posa el llençol entre les cames i només es tapa la meitat del cos o el que només es cobreix els peus. El cas de qui es tapa tot, inclosa la cara, també és curiós, és el que coneixem com a faraó. Són els que volen evitar el contacte amb qualsevol tipus d’insecte que piqui però s’aixequen amb 10 picades. Com ha arribat el mosquit a dins és tot un misteri.

Dormir en parella és un tema a part. Tot comença en la decisió de qui dorm a l’esquerre i qui dorm a la dreta. No sé ben bé com s’arriba a aquesta elecció ni si d’alguna manera l’altre ens influencia, però jo, sense adonar-me, sempre que he dormit acompanyada, ho he fet a la part esquerre. Les desavinences nocturnes sovint tenen com a nucli del problema qui es queda amb el llençol. N’hi ha que s’hi donen una volta, deixant a l’altre mort de fred. Trobem també parelles en les que un es vol tapar i l’altre no. En aquest cas, s’arriba a l’acord de tapar-se a mitges. Després també existeixen aquells que ocupen la meitat del llit de l’altre, deixant una de les parts totalment buida i l’altre individu a tocar del precipici. És un risc compartir llit amb segons qui, sobretot pels que tenim el son profund, perquè mai saps on t’aixecaràs el dia següent.

Però el gran problema són els sorolls. No tot gira al voltant dels roncs, ni molt menys. N’hi ha que respiren fort, n’hi ha que es mouen i d’altres que parlen. També ens podríem trobar amb els que fan sorollets amb la boca o els que a mitja nit s’aixequen sonàmbuls. És tot un món.

Podríem seguir parlant de com dormim i de les tendències en pijames que es porten a l’actualitat però és un àmbit tan ampli que se m’escapa de les mans. Val la pena, però, reflexionar com  7 hores donen per tant, tot i, aparentment, dedicar-les al repòs. I és que la vida nocturna és molta vida.