El meu bloc i jo

Comença una nova aventura. Una d’aquelles on t’hi deixes la pell, on m’hi deixaré els meus records, allò que m’emociona i els moments que m’han fet somriure i pensar que sí, que malgrat tot, la vida és deliciosa i ens delecta, dia rere dia, d’instants dolços i preciosos que es mereixen ser redactats.

Entre pensaments i paraules deixaré plasmada una part de mi, sempre amb la intenció de que tots aquests moments que us pugui explicar els proveu tal vegada, o els sapigueu assaborir si, un dia, per casualitat, us els trobeu.

Aquesta història comença amb la música d’una gran veu, Lucio Battisti, un home que va deixar empremta a Itàlia amb la seva gran passió per explicar històries:  la seva, i la de les persones que es va anar trobant amb el pas dels anys. Ell m’acompanya des de fa un any amb les seves lletres, els acords d’una guitarra que ja amb 5 anys provava de tocar, i aquell afany de transmetre i de comunicar-se només amb la música i amb el que aquesta feia sentir al públic que l’escoltava.

Pensieri e parole, és una de les cançons més reconegudes de Battisti, i és per això que aquest blog pren com a títol Pensaments i paraules, perquè com ell, voldrà, a través de lletres, imatges o música demostrar que la felicitat recau en les petites coses, aquelles que potser en un moment determinat no sabem apreciar, però que amb el temps queden guardades per sempre i les recordem amb emoció.