24/4/12

Oda a Sant Jordi



Només amb 3 anys ja ens expliquen la llegenda del cavaller Sant Jordi i la princesa. Quina valentia i força va tenir el cavaller per salvar la princesa de les dents esmolades del malvat drac, pensem. Els nens, s'imaginen cavallers amb armadura i cavall blanc. Les nenes somien ser aquella princesa de vestit rosa i cabells llargs fins als peus. Durant uns anys, vivim el Sant Jordi de forma plàstica, fent roses amb tots els materials possibles: plastilina, cartró, paper de diari, fang...i, orgullosos, les hi entreguem a les nostres mares que la reben com el regal més preuat.
A l'adolescència, la llegenda de Sant Jordi ens activa les hormones. Esperem il·lusionades el 23 d'abril amb la curiositat per saber si és l'any on un admirador secret, que no sabem ni si tenim, ens regalarà una rosa i ens declarà el seu amor. A Catalunya som poc de St.Valentine's Day així que el dia idoni per a confessions amoroses no és altre que el 23 d'abril. Si aquell dia no hi ha declaració, haurem d'esperar un any més i conformar-nos, amb la sempre fixe i especial rosa del pare.
Una mica més grans, ens centrem en els concursos i relats que es proposen des dels centres educatius. Aprofitant la celebració ens animen a escriure prosa i poesia. Si hi ha sort, cau algun premi, amb una rosa inclosa. És en aquesta època on les roses ja no només són del pare. També arriben des de l'institut.
Amb 23 anys, seguim esperant el 23 d'abril amb emoció, planificant-nos el dia per poder passejar pels cèntrics carrers d'una Barcelona amagada entre llibres. Milers de persones busquen i llegeixen la sinopsis de les propostes que les editorials ens ofereixen cada any. I entre aquesta multitud, es poden veure els moments d'entrega de rosa i llibre entre parelles, que aprofiten els últims instants del 23 d'abril per respirar el perfum de roses i pàgines, i declarar el seu amor als 4 vents.
Ella acaba el dia amb la rosa més bonica de totes, la del pare, i amb un parell de llibres: La juguetería errante de Edmund Crispin; i Yo, mi, me...contigo de David Safier. Entre tantes històries per explicar i personatges per conèixer, vaig tenir "la estranya seguretat que aquells dos llibres havien estat allà, esperant-me durant anys". I no ho vaig dubtar. Ja són a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada