6/2/14

El secret del cuiner


“Per elaborar un plat exquisit és imprescindible acompanyar-lo de bona música”.

Tenen tots els ingredients a punt i mentre ell cuina, ella s’encarrega de donar-li melodia a aquella vetllada. Fa temps que li promet la vera carbonara però ella li treu importància.  Porta anys menjant els espaguetis a la carbonara de la mama, de la iaia, de la mare de l’amiga i els pansits del menjador de l’escola; i els ha acabat avorrint. Però ell tracta els ingredients com pedres precioses, els mima, els neteja amb delicadesa i els mira amb orgull. Ells i només ells, han estat triats per la seva carbonara.

Prepara una olla amb aigua i la posa a bullir. Mentrestant, en una paella amb una mica d’oli hi aboca una ceba per la meitat, de cap per avall, per donar-li gust. Juntament amb un gra d’all a trossets. Els seus moviments són melòdics i cuida cada detall del seu valuós plat. Ara és el torn de la pancetta que, un cop tallada, també la aboca a la paella. Mentrestant ella observa piano piano aquell domini de la cuina, intentant memoritzar tots els passos. Combina aquesta difícil feina amb el rol de djoquey, i amb els seus maldestres dits utilitzant la tablet, se’n surt prou bé, i la banda sonora segueix. Sona Paul Simon amb el seu Kodachrome.

Pel següent pas prepara un bol, hi aboca dos ous (un per persona) pebre, formatge parmesà a dojo i sal. Comença a remenar mentre canta i mira qui sap on, aïllat de tot i de tothom. Se sent el rei de la seva cuina i no necessita a ningú per aquell moment de plaer que li suposa cuinar el seu plat. Parla, parla per ell i per ella, pensa en veu alta i reflexiona sobre la vida, sobre la fe. Ella li porta la contrària, li posa en dubte les seves creences i passen a parlar de l’astrologia, de la reencarnació i de les pintures tràgiques de Caravaggio.
Aquell lloc i aquella situació la captiva i la desconcerta. Sent admiració per molts objectes d’aquella llar, però sobretot per aquella planta d’alfàbrega.  Sempre amb fulles, malgrat la poca llum. Tant a l’hivern com a l’estiu. Serà l’ambient, serà com la cuida? A casa seva mai li duren tant aquestes plantes i s’ha de conformar amb l’alfàbrega de pot.

La pasta ja està a punt, al punt. Aboca l’aigua, no sense abans agafar-ne una mica amb un got. Torna a posar la pasta a l’olla, i hi aboca la pancetta, i a continuació la barreja d’ou. A foc molt lent ho comença a remenar tot, hi tira una mica de l’aigua calenta de l’olla i segueix remenant fins aconseguir una salsa pastosa i d’un color groguenc.


Li posa davant el plat amb un somriure d’orella a orella. Espera la reacció d’ella. I ella ho prova, tanca els ulls, se’l mira, se’l torna a mirar i sospira. Els seus ulls tornen al plat, no pot aturar-se en aquell orgasme culinari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada